09 d’abril 2008

Prejudo

Nens practicant prejudoRepassant els articles que he escrit a El Blog del Judo he vist que he parlat poques vegades del judo infantil, el que més llicències concentra a Espanya i a la majoria de països on es practica.

Alguns entesos recomanen que els nens i nenes que vulguin iniciar-se en la pràctica del judo ho facin a partir del 6 anys, tot i que cada vegada hi ha més infants que ho fan abans (a partir dels 4 o els 5).

El judo que s'ensenya a aquestes edats té poca cosa a veure amb el que fan els judoques adults i és per això que avui us vull parlar del que s'anomena prejudo i que consisteix en la realització d'exercicis i jocs que es basen en el forcejament (una acció natural dels nens), en equilibris i desequilibris, empentes, estirades, etc. que constitueixen els aspectes bàsics per a l'especialització posterior i l'aprenentatge dels principis del Judo.

Buscant per la xarxa sobre aquest tema he trobat diversos espais on es parla del prejudo però m'he "quedat" amb un article molt interessant d'Antonio Méndez Giménez titulat 'El pensamiento táctico en el Judo' i que podeu veure, entre d'altres llocs, a la web del Judo Club Ciudad de Murcia

A continuació, la llista de jocs recopilada per l'Antonio Méndez per iniciar-se en el Judo. Com sempre, si en coneixeu algún altre i el voleu compartir, deixeu un comentari i l'afegirem.


1. Baralla de galls
Per parelles i a la gatzoneta amb les mans al capdavant. Es tracta de derrocar al contrari per l'acció d'empènyer sobre els palmells de les seves mans. Es pot saltar en totes les direccions, però no és vàlid posar-se de peu. Igualment, un jugador perdrà si toca el terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta dels peus. Variant: Igual, agafats de les mans.

2. La bandera
Es requereix un banderí o simplement un alumne col·locat en el centre del cercle. Grups de 3 a 10 participants realitzen una rotllana agafats per les mans o pels canells dels companys. Consisteix en traccionar i/o empènyer del cercle sense deixar-se anar perquè uns altres arribin a tocar l'objecte central. La persona que el toqui perd un punt, a l'igual que el que trenqui la cadena.

3. Lluita d'equilibri
Per parelles, en un banc suec o en una línia del terra. Consisteix a veure qui es manté en equilibri a la pota coixa. Per a això es col·locaran als costats del banc o de la línia i aniran saltant amb les mans en el clatell. Una vegada que s'aproximin, intentaran desequilibrar-se, mitjançant empentes, de manera que vencerà el que quedi damunt del banc.

4. Dominats
Es divideix la classe en dos equips, un que duu el cinturó posat i l'altre sense ell. L'equip que va sense cinturó persegueix a l'altre i intenta capturar-lo i immobilitzar-lo. Una vegada que l'esquena toqui més de tres segons al terra, els immobilitzats queden quiets agafats per un de l'equip contrari. Està permès que vagin dos contra un o tres contra un, però com que cada vegada que agafin a un contrari s'ha de quedar un amb ell, al final s'hauran aparellat un contra un. En aquest moment el professor cridarà osae komi i intentaran sortir de la immobilització durant 30 segons. Es conta el nombre d'imobilitzats que ha aconseguit escapar-se. Després s'inverteixen els papers i es fa un nou recompte. Guanyarà l'equip que hagi obtingut major puntuació.

5. El ball del judo
Els nens formaran rotllanes agafats per les mànigues i en sentir una senyal, hauran d'intentar escombrar els peus dels seus companys. Si s'arriba a recolzar el genoll o qualsevol altra part del cos que no siguin els peus en el sòl es queda eliminat.

6. Posa't dret
Per parelles. Un membre de la parella es tomba a terra i el contrari l'agafa fort a l'alçada dels genolls amb tots dos braços. El primer intenta posar-se dret i separar les mans de terra almenys durant tres segons i en menys d'un temps determinat (15 o 30 segons). El contrari intenta impedir-li.

7. Empènyer per parelles
La parella es col·loca, de peu i un davant de l'altre a cada costat d'una línia, amb les mans en els muscles del contrincant. Al senyal, ambdós empenyen cap endavant per a aconseguir sobrepassar la línia. Es pot jugar dintre d'un espai dibuixat a terra o en un matalàs del tatami per expulsar a l'altre.

8. Empenta pel darrere.
Igual, empènyer esquena contra esquena. En la mateixa disposició, un equip contra un altre.

9. Empenta asseguda.
Igual, asseguts i esquena contra esquena.

10. Empenta en grup.
Igual que l'anterior, en grups de dos, tres, quatre, etc. agafats pels colzes.

11. Empènyer al tossut.
De peu dret, un jugador empeny a un altre que es resisteix.

12. Sumo.
Per parelles. Es tracta d'empènyer al contrari fins a treure'l del terreny de joc o aconseguir aixecar els seus peus de terra.

13. Lluita pel cinturó
Per parelles. Al terra o de peu dret, en sentir el senyal, els contrincants hauran de lluitar per aconseguir deslligar i apoderar-se del cinturó del contrari. Variant: A més, s'han de lligar els peus de l'adversari.

14. La guerra
Els dos equips es col·loquen a la mateixa distància d'una línia central. Al senyal, ambdós avancen i tracten d'aconseguir treure als de l'equip contrari per una línia de fons del seu tatami. El que és tret pel costat contrari al seu és eliminat. Guanya l'equip que abans treu als seus contraris. No es permet copejar, només empènyer i arrossegar.

15. A la pota coixa
Cada jugador elevarà la cama esquerra, que serà agafada del turmell pel contrari. Cada participant intentarà fer perdre l'equilibri al contrari, amb moviments de les cames. Variants: Cada jugador se subjecta la seva cama esquerra i intenta fer perdre l'equilibri al contrari, copejant-li a la mà lliure amb els palmells oberts.

16. Palmells al pit
Asseguts un al costat de l'altre, empenyen amb els palmells al pit del company per a vèncer-lo cap endarrere. Perd el que recolzi l'esquena o les mans a terra.

17. Lluita d'esquenes
Per parelles, asseguts, esquena contra esquena, entrellacen els braços amb el company. El joc consisteix en intentar tombar l'adversari cap a la dreta. Igual, cap a l'esquerra. Igual, tombant al contrincant cap a un o un altre costat fins aconseguir imobilitzar-lo durant uns instants.

18. Pols gitano
Per parelles, els participants s'agafen d'una mà, l'altra va a l'esquena i col·loquen un peu avançat, en contacte amb el del company. El joc consisteix en forcejar per aconseguir desequilibrar l'adversari i fer que mogui el peu avançat. El peu endarrerit es pot desplaçar, pivotant sobre l'avançat. Després es canvia de mà.

19. La mula tossuda
Per parelles. Un membre de la parella, la mula, es col·loca a quatre grapes amb els malucs alts. El company l'empeny intentant arribar fins a un lloc determinat, mentre la mula es resisteix avançar.

20. Tornar l'estàtua
Per parelles. Un alumne es tomba de panxa a terra amb les cames i braços oberts, estesos i rígids. L'altre intenta voltejar l'estàtua vencent la seva oposició i amb un temps determinat (20-30 segons). No es permeten pessics, cops ni pessigolles.

21. Arrencar cebes
Un alumne -el "calçot"- es tomba de cara amunt. El company li agafa els braços i intenta aixecar l'esquena i el cul del primer, que es resisteix. Es pot augmentar la dificultat afegint resistència al "calçot" amb altres companys que l'aguantin i situant-los asseguts en filera.

22. Escac i mat
Dos equips de quatre a quinze jugadors. Es traça una línia separadora dels espais dels equips i cada grup tria un rei. Es tracta d'atrapar als contraris i dur-los cap al propi camp, on el rei - que només podrà moure's pel seu terreny- els "tocarà", fent-los presoners. Unicamente ell té poder per a aconseguir ostatges mitjançant aquest acte. Els que siguin capturats així, passaran a formar part d'aquest bàndol. Si es formen cadenes humanes els jugadors no podran ser "tocats" pel rei mentre un dels seus integrants estigui trepitjant el camp propi.

23. Lluita a la frontera
Dos equips de quatre a quinze jugadors. Ambdós equips conten amb el mateix nombre de participants. La meitat de cada equip es troba en l'espai intermedi dels dos camps, agafats per les mans a un adversari. La resta ajudarà al que ho consideri oportú. Es tracta de dur a l'equip contrari al camp propi, de manera que aquell que sigui traslladat a la zona contrària canviarà d'equip. Es pot considerar un temps determinat de joc o concloure quan un equip es quedi sense membres.

24. El cercle de la vida
Dos equips estan enfrontats per la conquesta d'un espai delimitat. Per assolir la plena possessió del cercle s'haurà de desallotjar mitjançant empentes als jugadors del bàndol contrari. El jugador expulsat -que toqui amb ambdós peus fora del cercle-, serà eliminat.

25. Immobilitzacions
Per parelles. Un dels dos es tomba de panxa amunt. L'altre l'immobilitza de la manera més eficaç que sàpiga, controlant-li les cames, els braços i el cos. Al senyal de l'animador, l'imobilitzat tindrà un minut per escapar-se i posar-se de peu dret.

26. Judo a terra
Esquena contra esquena. Al senyal del professor tots dos es donen la volta i intenten immobilitzar al contrari sobre la seva esquena almenys tres segons. No està permès posar-se dret.

3 comentarios:

Miquel Riera ha dit...

Molt bona relació de jocs , però sens dubte cal una bona planificació de la temporada , per no caure en l'error més freqüent de quedar-se nomes amb 4 jocs i repetir-los cada classe. Cada joc té uns objectius , i cal pensar en cada moment i en cada alumne i saber trobar quins son els més adients per la progressió del grup.

El blog del judo ha dit...

Totalment d'acord en què no només de jocs ha de viure el judoca! A veure si me'n podeu dir algún que no estigui a la llista...

Bruno ha dit...

Hola
M'han agradat molt els jocs explicats i volia aportarne un que al nostre club sempre agradat molt. Es el joc del cinturó. Es molt semblant al mocador, es divideixen dos equips i cadascun dels membres de cada equip te un número es posa un cinturó al mig. Algú diu els números i de cada equip han de sortir els judoques que tinguin aquell número, es guanya quan s'agafa el cinturó i es porta cap on esta el teu equip o fent servir el judo intenta que un de l'altre equip el toqui, es poden fer claus empentes o arrossegar, si algú toca el cinturó i no s'el emporta no ha de ser tocat per l'equip contrari. El tema es que actuin com equip i dir tres o quatre números a la vegada.