21 de juliol 2008

Tècniques de recurs en Judo: les 'russades'

Ara que tinc una estona lliure aprofito i us deixo un parell de vídeos d'aquests d'Ippons que tant ens agraden per passar una bona estona veient judo de competició.

En aquest cas, els vídeos tenen la particularitat que recullen un seguit de tècniques (Te guruma, Kata guruma, Sukui nague, Ura nague i altres) que, tot i ser molt espectaculars i efectives en combat, es consideren com a tècniques de recurs. Moltes vegades s'utilitzen per a contrarrestar una tècnica de l'adversari o com a última opció davant de rivals que no ens deixen desenvolupar les nostres tècniques especials.

Aquestes tècniques són conegudes en l'argot del Judo com a "Russades" ja que els primers en executar-les varen ser judoques russos (a partir dels anys 60 del segle XX) i es basen en una molt bona preparació física, en la duresa i la força bruta en contraposició amb el judo que fins aleshores havien practicat els japonesos (molt més tècnic i elegant).

Alguns puristes del judo les consideren com a tècniques "brutes" que s'han de deixar en un segon nivell però el cert és que la irrupció del Judo de l'Europa de l'Est al més alt nivell competitiu internacional ha fet que cada vegada es vegin més tècniques d'aquest tipus a tots els nivells (sobre tot Kata guruma però també les altres) i que siguin utilitzades per judoques de totes les categories i nacionalitats.

A vosaltres què us semblen?




8 comentarios:

Miquel Riera ha dit...

Els videos estan molt bé , i en quan al tema de les "russades" penso que mentres el reglament ho permeti el moviment es valid , una de les grans virtuts del Judo es el fet de sempre poder anar crean variants i combinacions de moviments. Només voldria comentar que malgrat que els arbits assisteixen periodicament als cursets de reciclatge , cal que tots els judoques (competidors , entrenadors i públic en general) entenguem les dificultats que tenen per pendrer decisions en determinades accions , i sino ho veieu així , intenteu mirar els dos videos que ens ha penjat en Marc , i puntueu cada acció com si fosiu un arbit (sensa mirar la repetició).

El blog del judo ha dit...

Hola Miquel,

És veritat que la feina dels àrbitres és cada dia més difícil ja que els judoques cada vegada estan més ben preparats físicament i, sobretot a nivell d'èlit, coneixen sobradament les característiques i les tècniques preferides dels seus adversaris.

Això provoca que quan un judoca inicia una acció per projectar l'oponent, aquest reaccioni de manera instintiva amb una altra tècnica i per a l'àrbitre sigui més complicat poder decidir en qüestió de segons a qui li ha de donar el punt.

De fet, els jutges de cadira poden ajudar-lo amb les seves apreciacions però crec que cada vegada s'anirà imposant més la utilització del vídeo per a aclarir els casos dubtosos (com ja es fa des de fa molt de temps en altres esports).

Fins aviat.

judonovaunio@hotmail.com ha dit...

Jo personalment disfruto moltissim veient aquest tipus de judo, perque per entendre la dinamica de les projeccions s'ha de mirar moltes vegades a camara lenta, com em va dir en Josep Floris (Pare Mañanet) ells fan judo en tres dimensions

Albert ha dit...

Personalment, em semblen tecniques més de wrestling que no pas de Judo, tot i ser valides. Realment, les tecniques on s'aprofita la força del contrari son molt més elegants que aquestes "russades". Trobo que es l'equivalent al catenaccio del futbol ;)

Miquel Riera ha dit...

Hola Albert , considero molt interesant la teva comparació de les "russades" del Judo amb el "catenaccio" del Futbol , ja que totes dues no són res més que unes tàctiques que es poden utilitzar durant la competició , peró aixó no vol dir que siguin les millors o les que ens assegurin la victoria .En el Judo (igual com en molts altres esports)és molt important preparar la tàctica més adient contra cada adversari ,i les "russades" són una opció més que tenim , sensa oblidar en cap moment totes les altres que podem haver practicat i preparat , peró el que no podem fer es deixar de banda una opció per que no la trobem prou "elegant", per que potser el proper adversari pot ser un admirador de les tècniques de "wrestling" , "sambo" , lluita ...

El blog del judo ha dit...

M'encanta veure com cadascú aporta les seves opinions i es genera un debat sa entorn d'aquest tipus de tècniques.

Realment els vídeos són un bon recull de tot allò que es veu en competicions internacionals i crec que, més enllà de que ens agradin o ens desagrin, no podem donar-los l'esquena i fer com si no existissin.

Si no volem posar-les en pràctica és cosa nostra però com a mínim està bé conèixer-les per evitar que els adversaris ens les facin a nosaltres.

A tots, moltes gràcies per deixar els vostres comentaris i fins aviat!

Anònim ha dit...

HOla,

Segons el meu punt de vista, el judo es torna un art en el moment en que veiem una projecció realitzada a la perfecció, com pot ser una escombrada (la cara que et queda quant t'enganxen en el moment precís és un mapa). Així, crec, pasa també amb les contres, o aquelles claus que requereixen de força a l'hora de realitzar-les. No oblidem, que també requereix d'un coneixement de la clau, del moment o l'instant precís per a realitzar-la. És poc elegant?, soposo que depen de la persona que ho miri.
També existeixen patades i cops en judo, no es practiquen, podem pensar que no forma part del judo... però en formen part.
Saver aquestes claus, no implica utilitzar-les si no t'hi sents comode....pero qui ha competit, anava perdent a falta de pocs segons per al final, quant no podia lluitar per la guardia... qui no ha intentat grapar les cames del contrari?

Salutacions a tots!
Ignasi (1er DAN AJAE)

Albert ha dit...

Bones gent!!

Potser m'he explicat malament. Tot i que les trobo poc elegants, i a mi em recorden al wrestling ;), també les faig servir (sobre tot el kata guruma).

Ara, posats a veure un bon combat,en la meva opinió, sempre es més agradable veure un bon ippon o ouchi gari (les meves preferides!).

Lo que esta clar es que si estas a pocs segons de finalitzar i veus la oportunitat... ho fas!

Salutacions, i felicitacions pel blog :)